Primavera la sang altera....

...i encara l'altera més quan el Barça guanya un títol darrera l'altre!

Ahir vam celebrar com cal la victòria del Barça, fins i tot nosaltres que no som uns grans afeccionats al fútbol. Malgrat haver de veure el partit a mitja tarda vam acabar sent una bona colla (bé, confessaré, jo no vaig veure cap dels gols, perquè vaig arribar just per veure el final del partit...). Un bar ple de gom a gom, i on uns cridaven més que altres... Després buscant la nostra "Canaletes" sota la pluja primaveral de Montréal, cantant per l' Avenue Mont-Royal, peatons que ens miraven encuriosits, conductors que al veure'ns saludaven i pitaven.... Visca el Barça, a Montréal també!

A part d'això, la primavera finalment ja ha arribat a Montrél. Ja podem guardar els anoracs, les botes, els gorros, etc... I ara a gaudir dels parcs, mercats, terrassetes i espais a l'aire lliure. Ja hem fet un parell de picnics, assajos castellers al parc, alguna passejada i cervesetes a una terrassa! Tot i això, cal dir que les baixades de temperatura encara juguen alguna mala passada: fa dos diumenges haviem quedar per fer un "picnic-casteller" al parc i vam haver de fer un pla B perquè amb 3 graus no venia gaire de gust passar el dia a fora. Així vam reconvertir el picnic en un "brunch casteller".

Per acabar, un apunt culinari. El dissabte vam anar al mercat, que ja torna a fer-se a l'exterior i hi ha més paradetes. I sembla que els productes estrelles eren l' "homard" de les illes de la Madeleine i el ruibarbre. El primer és un tipus de marisc, semblant a la llagosta. I el segon ve a ser com l'api però de color vermell i dolç. Com mai n'haviem comprat en vam agafar i a l'arribar a casa vam fer una coca de ruibarbre (uix, em sona rara la paraula... mai l'havia fet servir!), i va quedar molt bona.

El pas del temps (4)

I per acabar i posar-nos ja al dia... us proposo una versió del que va ser la tardor 2008 resumida en aquest titol:
Tardor i esports de risc (?!?!)


Després de passar un any a Montréal vam pensar que potser sí que seria una bona idea integrar-nos una mica amb la comunitat catalana. Així, que tímidament vam anar als actes de celebració de la Diada i a una xerrada commemorant l'Any Mercè Rodoreda. Resultat: ens van "fitxar" pels Castellers de Montréal. Qui ens ho havia de dir, començar a fer castells a Montréal! Poc ens pensavem en aquell moment que ens agradaria tant i que acabariem sent, siguem sincers, uns "friquis castellers".
Per la Castanyada doncs, després d'assajar de valent, vam fer la primera actuació oficial amb camisa. A part, per celebrar la castanyada com cal, vam fer panellets a casa i.... sí, vam decorar una carbassa ;)


I ja a finals de tardor vam tenir l'última visita: l'Emilio i la Montse. I per variar una mica el típic recorregut turista, vam agafar cotxe i vam anar a un dels parc "D'arbre en arbre". Diferents circuits, tirolines, pasareles, crits, tremolors.... però ben divertit! Pel Québec hi ha varis parcs d'aquests: es tracta de fer uns recorreguts a certa distància del terra (uns quants metres!) i gaudir dels paissatges... que a la tardor són espectaculars.


I bé, aquí acaba aquest breu repàs del 2008. No crec que escrigui res de l'hivern 2009.... seria repetir-me: rasca, fred, neu, gel, nevada, tempête de neu... Però sembla que ja tenim la primavera aquí, almenys teòricament.

El pas del temps (3)

Així, després de passar uns dies per Catalunya, vam tornar a Montréal per compensar el possible enyorament post-tornada vam trobar una ciutat en explosió: festival de jazz, festival juste pour rire, festival de les francopholies, teatre de la verdure, festival du films du monde, parcs, bicis, mercats, paradetes, picnics, terrassetes, vida al carrer....

C'est Montréal à l'été

El pas del temps (2)

Per sort l'hivern es va acabar...
i nosaltres va, i marxem!

Però tornar cap a "casa" sempre es fa de gust. Uns dies en ambient mediterrani sempre van bé: tornar a veure amics i família, passejar pels nostres pobles, fer alguna excursioneta... En definitva, "posar-nos al dia" i veure que tot és més o menys al seu lloc i veure, alhora, com tothom va fent la seva i contents, poder-ho celebrar.

El pas del temps (1)

Si l'últim post del meu bloc es referia al rècord batut de neu caiguda l'any passat, acabo d'adonar-me que poster ara seré jo qui batré un rècord: un anyet sense escriure al bloc!!Des d'aquí agraeixo que algú fa uns dies em va recordar que hi va haver una vegada en la què jo escribia de tant en tant.... ;)

Un any: tants dies, tants moment, tantes sensacions i alhora.... tan fugaç!

Estic pensant que potser podria fer un resum del que han estat aquest mesos... I no sé perquè m'ha vingut al cap en Tomàs Molina, el de Polònia, quan fa allò de "pluja, sol, núvol, vent" a corre-cuita.

Realment no sé com fer-ho... Va, rebobinarem fins ara fa un any, més o menys: brlbrlbrlblrbrlbrlbrl... ja!

Eis acabo d'arribar del correbars, mític, com sempre...

Uix, crec que m'he passat de llarg, doncs ja fa unes quantes fm que no sóc a Caldes :(
Fwdfwdfwdfwd... Ara sí, ja!

L'hivern del 2008 a Montréal ens va fer descobrir el que realment és un hivern de veritat. Ara, al pensar en l'hivern d'Illinois... que innocents que érem, allò no era res!! I com a curiositat, una descoberta: quan fa molt i molt i molt fred, els québequesos diuen "fa fret" (i quan fa molt fred, "il fait froid"). Això ho vaig descobrir després de passar un dia pensant que sentia gent parlant en català per tot arreu "fa fred", " fa fred"... I jo parava llavors l'orella, però no, el que parlàven aquella gent era francès. Per sort, al cap de pocs dies algú del Québec m'ho va explicar. I a més em van comentar que durant un temps la gent al Québec es saludava dient "fa fred". Per què? Doncs es veu que França, després d'un conflicte amb la Catalunya Nord, va enviar gent d'allà cap al Québec. Aquests, a l'arribar, van quedar parats del fred que hi feia i quan trobaben algú els ho deien tal qual: "fa fred". I els francesos del Québec pensaven que els estaven saludant, i per això durant un temps es saludaven d'aquesta manera. Curiós...

Doncs a part de passar fred, vam aprofitar per fer alguna escapada. I així va ser com vam acabar en una casa perduda, literalment, en els boscos de Vermont. Allà és on va nèixer i crèixer un amic americà que vam conèixer a Urbana-Champaign. I vam visitar també dues ciutats: la innacabable i sorprenent NY i l'acollidora Boston.

A la dreta, la casa de Vermont, on vam assistir a una festa medieval. Tot un xou, qui en vulgui detalls, amb una birra al davant. A la dreta, el mític pont de Brooklyn.

I per acabar la secció hivern, un apunt gastronòmic. Vam descobrir la "tire d'erable": es tracta de tirar una mica de xarop d'arç calent damunt la neu, i llavors et donen un pal de fusta (estil de gelat) i hi emboliques la "tire d'erable", de manera que es mig solidifica. Llavors, es menja... increible la sensació quan l'arç entra en contacte amb la llengua... A més és boníssim i fa entrar en calor :) D'altra banda però, vam menjar el que hem batejat com "la pitjor paella del món". I mira que jo sóc de mena de menjar, i poques coses he trobat dolentes a la vida, però allò no va tenir nom. I el pitjor no només va ser la paella (culinàriament, sí) sinó el personatge-energúmen que la va fer. Més detalls, amb un parell de cerveses i ... unes braves?

Pararà de nevar?

CENTRE MÉTÉO:

Nouvelles

Dimanche, 30 mars 2008

En route vers une année record

28 mars 2008. Pendant que la ville de Québec a continué à consolider son record, Montréal et Gatineau n’ont ajouté que des miettes à leurs accumulations cette semaine. Le temps commence à compter pour ces deux villes. Il y a peut-être une tempête en formation pour la fin de semaine du 5 et 6 avril qui pourrait leur venir en aide. Mais sinon, il faudra peut-être fermer les livres…

La setmana passada vaig començar a escriure una mica per posar-vos al corrent de com va l'hivern per Montréal (tenia una molt bona excusa: Temperature -19°C, Feels Like -28°C) però em vaig entretenir triant fotos....
Montréal a l'hivern es converteix en una ciutat blanca, on pot nevar cada dia de la setmana, on els "escalfadors" no es porten com a record de la moda dels 80, on el gorro i els guants són tant o més importants que altres peces de roba que hom acostuma a portar a sobre i on, malgrat el clima extrem, la gent segueix fent vida al carrer (alguns més que d'altres ;) ).

No us exagero, a tots els llacs dels parcs es pot patinar, al Mont Royal, la muntanyeta que queda ben bé al mig de la ciutat, la gent hi fa esquí de fons, camina amb raquetes de neu, patina sobre el Llac dels Castors, es tira pels tobogans de neu... L'activitat que s'hi pot veure un cap de setmana qualsevol és impressionant, faci fred o faci més fred. És una de les coses que m'ha agradat i ahora sorprès, pot fer -15 graus, però pots caminar fins al port vell i trobar un concert a l'aire lliure (i no vegis la gent com balla!), si fan una rua de Nadal amb fanalets al vespre, no pateixen perquè el nen s'encostipi, allà els tens tots amb els seus gorros, bufandes i a seguir la rua. I així tants i tants exemples: per exemple, el mes de gener van construir un iglú que cada nit allotjava un bar-discoteca, recomanaven anar-hi abrigat, aixó si. Aquest mes hi ha el Festival de la Lumière, que no només tindrà focs artificials i una cursa per la "ciutat subterrània", sinó que té altres actes com un concert de vaixells al port i una "baignade de neige", que em té ben encuriosida per saber ben bé què és.

A més, passar un hivern en una ciutat on hi neva molt et fa conèixer paraules noves que són tema de conversa habitual entre els canadencs: el "desneuament" de la ciutat n'és una d'elles. Així les típiques enquestes als diaris pregunten "què li està semblant el "déneigement" de la ciutat aquest any?" i com us podeu imaginar la majoria diuen que si és lent, que si al seu barri no van començar les tasques de desneuament fins al 2n dia, .... Titulars comuns: Les tempêtes de décembre ont coûté si cher que la réserve de 21 millions de dollars est à sec. I si, resulta que ha caigut bastanta més neu del que s´esperaven i al desembre ja es va acabar el pressupost que hi havien destinat.... Crec que hores d­´ara ja han sobrepassat el 30 milions de dòlars amb el desneuament de Montréal. I si us pregunteu.. i això com es menja? Doncs només us heu d´imaginar que quan cau una tempesta de neu, els carrers s´omplen de treballadors de la Ville de Montréal (aquí sí que deu ser dur ser funcionari d´ajuntament...), pales, excavadores, i es veuen moooolts camions circulant plens de neu... On porten la neu? Es veu que a les afores hi ha com uns descampats on la posen, però resulta que també ja estan plens; costa d´imaginar una mica, ho sé. Espero que quan es comenci a fondre no patim inundacions ;)