California Dreaming

De vegades però, val la pena fer milles a través dels camps de blat... Així, pots visitar ciutats com Chicago (queda pendent que us faci un mini-apartat de la ciutat, a veure si així algú s'anima a venir-nos a veure... ;-) I si entre tants camps trobes un aeroport, i fas unes quantes milles més volant...pots aterrar, per exemple, a Califòrnia!

Aquí teniu una explicació del nostre Califòrnia Trip; he afegit algunes fotos (he fet una tria, perquè en vam fer tantes...), i si algú en vol veure més... doncs d'aquí uns dies podem quedar per fer una sessió!

Era un vespre fred, molt fred, a la ciutat de Champaign. Vam sortir de matinada cap a l'aeroportd'Indianapolis (a 2h). Les últimes hores havien estat una mica de bogeria: que si maletes, que si a l'últim moment vam adonar-nos que a Indianapolis van una hora endavant... Els primers moments al cotxe, amb anorac i caputxa posats, feien impensable que al matí següent podriem anar amb roba estiuenca.

Després d'unes hores de vol, i de re-afirmar que USA és moooolt gran, i que els sobra terreny per totes bandes...(Impressionant el vol per damunt de Kansas, Colorado i Utah... Què dur que deu ser viure allà... en mig del no res...després de veure això: cap queixa d'Urbana-Champaign!). Però la varietat de paisatges (desert, muntanyes nevades, canyons...) és bastant impactant.

I al sortir de l'aeroport, un sol d'aquells que no vèiem feia setmanes ens va fer tocar de peus a terra: estavem a Califòrnia! I au, agafa cotxe i tira milles.... Vam passar el dia recorrent la Highway 1 (també anomenada Pacific Coast Highway), una carretera per la costa amb unes vistes.... Parades a diversos punts (Monterey, 17 Mile Drive..) feien veure que en aquella zona també hi havia mooolta pasta! És la zona del Big sur. Ja de nit vam arribar a Santa Bàrbara, típica ciutat universitària i de platjeta on, a ple dia, deu ser l'escenari que tots un dia o altre hem vist a la mítica sèria "Los vigilantes de la playa".

Voleu veure alguna foto?

Al dia següent, més milles per endinsar-nos a la part interior. Destinació: Sequoia National Park. Ostres.... és veritat que són grans les sequoies!!

I un cop el vespre ens va atrapar, vam continuar per poder fer nit a Yosemite. Uau... quin parc! I sí, sí... no us penseu que allò de l'"Oso Yogui" va de broma (tot i que ell i en Bubú estan a Yellowstone)... A l´arribar vam anar a recepció per fer el check-in, i et feien llegir i firmar un paper conforme havies estat informat de tot el tema ossos i de totes les precaucions:
1) res de deixar menjar al cotxe (imagina't tenien un video posat i es veia un ós que trencava el vidre d'un cotxe i es ficava a dins per agafar el jalo!!!).
2) res d'entrar res de menjar, ni necessers i coses oloroses a la tenda (es veu que tenen l'olfacte molt fi)
3) et donaven una clau d'una mena de casillers metàl·lics que estaven allà a fora, apartats una mica de les tendes, per poder-hi deixar el menjar.

L'endemà ens vam llevar d'hora, i com ja estavem farts de cotxe, vam dir : avui no el toquem. I ja ens veieu fent una excursioneta que tela! Vam arribat ben cansats, quan el sol ja es ponia. Però va valer la pena. Al dia següent vam estar també a Yosemite, però més en plan cotxe i fent caminadetes curtes!!

Yosemite en imatges

I ja, per acabar, vam anar cap a la ciutat: San Francisco. La veritat, és que em va sorprendre molt. No sé perquè m'imaginava la típica ciutat americana que potser molts tenim al cap (super edificis, freda...) i... no! Sí que al centre pots trobar gratacels, però la resta de la ciutat són casetes victorianes de 2 o tres plantes, i això li dóna un caràcter particular. Molts bars, botiguetes i restaurants molt acollidors, molt personals. Cada barri, amb el seu particular estil, i la badia, i els ponts... Bé, potser més valen unes imatges (crec que m'estic enrotllant massa...)

Deixeu-me dir que vam poder viure un tradicional sopar de Thanksgiving a casa del Ferran!! La Hillary i el Ferran van preparar un sopar boníssim! Gràcies Ferran per acollir-nos aquests dies!! Y gracias Hillary por hacernos conocer esta tradición tan americana!

Urbana-Champaign

Avui us faré cinc cèntims de la ciutat on estem: Urbana-Champaign (també anomenada Chambana, ja se sap que els americans són pràctics, per què dos noms si en podem fer un??). De fet, a mi no m'agradaria que si edifiquessin tota la recta de Palau de manera que Caldes i Palau quedessin units, es crees el costum d'anomenar-ho Calpal o Palcal, però són tan poc arrelats, els americans...


Nosaltres concretament vivim a Champaign (aquí teniu la nostra caseta, molt americana, sí..)
Però tal i com ells diuen Urbana és la ciutat bessona (o a l'inversa). Per tant, si agafes un carrer de Champaign i el segueixes en direcció est, al cap d'una estona estaràs a Urbana i no te n'hauràs adonat. Es molt residencial, carrers de casetes de fusta amb els seus jardinets, i llevat de la zona del campus no trobes amb grans edificis.

Tret de petites curiositats (com la que us explicaré a continuació) tant és estar en una ciutat com en l'altra. La curiositat que ens hem trobat és que a Champaign no es pot comprar alcohol a partir de les 12 de la nit. Un dia haviem d'anar a una festa i haviem de portar cerveses. Entrem a una benzinera que hi ha aprop de casa i ens diuen que com ja eren passades les 12 no ens en podien vendre!! Ostres... no ens podiem presentar a la festa sense res, així que vam insistir, i res (són molt cumplidors de la llei, ells ;-) Però el mateix venedor ens va donar la solució : tres carrers més a l'est hi havia una botiga (la majoria obren 24h.)i ja pertanyia a Urbana!!! Així que vam tornar a pujar al cotxe i al cap de 10 minuts ja teniem les cerveses!!
Una altra curiositat és que cada primer dimarts de mes, cap a les 9 del matí sona una alarma d'emergència, que és la que sona en cas de tornado. Ho fan perquè la gent la reconegui... Els dies que jo l'he sentida feia molt de solet i gens de vent... però no sé jo que passaria si un dimarts de principi de mes al matí s'acosta un tornado.....


A part d'això, dades més tècniques serien:

- Població: 103,913 people (dels quals 51.912 pertanyen a la comunitat universitària)
- Edat mitjana: 25,3 (ui..... ja supero la mitjana!!!)
- Clima: molta calor a l'estiu i molt fred a l'hivern (ja es comença a notar....!!)

I res, el paisatge...tot és pla, molt pla. Tot són camps de blat i soja, tot...Surts de Champaign i ja pots fer milles, que la única cosa que veuràs seran: camps de blat, granja, camps de blat, benzinera. camps de blat, Mc Donal's, camps de blat, granja, més camps, una altre fast food, més blat.....etc, etc.

Si algú vol saber alguna altra coseta i us la puc contestar, ja sabeu!!!

Halloween 2006

L'esperat Halloween ja ha passat. Esperat perque ja feia dies -setmanes- que tot estava ben decorat (una petita mostra perque us en feu una idea). Les disfresses pero, van esperar fins al cap de setmana.... Pero es que tothom en duia!!!! Anaves pel carrer i et podies trobar qualsevol cosa...!! Imagineu-vos que jo vaig agafar el bus i pujo tan traquila i el conductor em diu "watch your step!!!!" i jo "eingg?!?!!" i miro, i havia posat una ratota amb sang (de broma, eh!!) alla, al mig del pas!!! I havia decorat la resta del bus amb teranyines i rat penats!! Ja us podeu imaginar les cares que feien alguns/es!!!!Per compensar,havia posat tambe uns quants bidons plens de xocolatines i caramels repartits pel bus :-)

I disfresses....doncs de tota mena.... Nosaltres vam anar a una festa divendres i, evidentment, com tothom anava disfressat.... no hi va haver opcio ;-) Voleu veure algunes de les disfresses????

Tardor a Champaign

Com comenteu que a Catalunya el temps encara es estiuenc... Us penjo unes fotos, per si teniu ganes de veure colors tardorencs.

Aquí em teniu...

 

Reestrena

Hola,

Doncs be, despres de l'anterior estrena... prometo que aquesta sera mes decent (tot i que per comenc,ar ja veieu que estic fent servir un teclat sense accents, c trencada...) Anem be....

Pero be, ara que estic una mica lluny de tots vosaltres, he pensat que fare servir aquesta via per penjar algunes fotos i fer alguns comentaris generals. Perque de fet, tot i que potser es mes comode fer servir aixo com a mitja d'informacio...no se, soc mes nostalgica i m'agraden mes els mails personals. Aixi que no patiu que en continuareu rebent ;-)

Fins aviat,

maria

Estrena

Nomes es per provar que funcioni...quan m'inspiri ja escriure alguna cosa mes!