Una dels aspectes que m'agraden d'aquest lloc és l'atenció al client. Un exemple recent:
La història del fornet.Era un dia fred (per variar). Encara no estàvem del tot instal·lats, però una de les primeres coses que vam anar a buscar va ser un fornet/torradora. Per què? Evidentment, menjar el pa que trobes aquí.... Potser en les altes esferes de la sofisticació culinària colaria com una nova textura, revolucionària, de massa de gominola mancada de dolçura amb extracte de llevat i inducció de farina de blat amb un acabat únic i sense engrunes ;-) Però el nostre paladar, ara per ara, prefereix coses més terrenals, així que el millor és comprar el pa al súper, com tothom, però un cop a casa i, sobretot, abans de fer-li una queixalada el millor és torrar-lo.
Doncs bé, un cop el fornet ja era a casa i mentre seguíem amb les feines de bricolatge... Piiiiiuiuiuiuiuiuiui Prrrrrriiiiiiiii Nuiuiuiuiuiuiuiui Totes les alarmes van començar a sonar!! Total, per un tros de pa cremat... Havíem posat unes torrades al fornet nou, van passar els minuts i....allà estaven, ben torrades...
I el fornet nou feia una pena....I era la segona vegada que el feiem servir... La primera solució va ser anar a comprar un spray per netejar-lo.... i encara va ser pitjor. El fornet semblava haver sobreviscut a un bombardeig. Però com us deia, una de les bones coses d'aquest país és l'atenció al client: vam anar a la botiga i els vam explicar que era la segona vegada que el feiem servir i que se'ns havia xamuscat. No van posar cap entrebanc. Els hi vam portar dins la capsa, ni la van obrir, i ens van tornar els diners. Així acaba la història del fornet i així es com el vam posar dins la caixa simbolitzant la seva defunció:
Ara ja en tenim un altre, aquest cop és de color negre, per si de cas. Però té un petit defecte... creieu que l'error ortogràfic colaria? ;-)
He, he.... ara m'he enrecordat d'una cosa. Si teniu un moment i ganes de
veure coses "curioses".
Ain't no mountain high enough to keep me away from work!
