El pas del temps (4)

I per acabar i posar-nos ja al dia... us proposo una versió del que va ser la tardor 2008 resumida en aquest titol:
Tardor i esports de risc (?!?!)


Després de passar un any a Montréal vam pensar que potser sí que seria una bona idea integrar-nos una mica amb la comunitat catalana. Així, que tímidament vam anar als actes de celebració de la Diada i a una xerrada commemorant l'Any Mercè Rodoreda. Resultat: ens van "fitxar" pels Castellers de Montréal. Qui ens ho havia de dir, començar a fer castells a Montréal! Poc ens pensavem en aquell moment que ens agradaria tant i que acabariem sent, siguem sincers, uns "friquis castellers".
Per la Castanyada doncs, després d'assajar de valent, vam fer la primera actuació oficial amb camisa. A part, per celebrar la castanyada com cal, vam fer panellets a casa i.... sí, vam decorar una carbassa ;)


I ja a finals de tardor vam tenir l'última visita: l'Emilio i la Montse. I per variar una mica el típic recorregut turista, vam agafar cotxe i vam anar a un dels parc "D'arbre en arbre". Diferents circuits, tirolines, pasareles, crits, tremolors.... però ben divertit! Pel Québec hi ha varis parcs d'aquests: es tracta de fer uns recorreguts a certa distància del terra (uns quants metres!) i gaudir dels paissatges... que a la tardor són espectaculars.


I bé, aquí acaba aquest breu repàs del 2008. No crec que escrigui res de l'hivern 2009.... seria repetir-me: rasca, fred, neu, gel, nevada, tempête de neu... Però sembla que ja tenim la primavera aquí, almenys teòricament.